dimecres, 26 de gener de 2011

lavidaeselviatge: Descenso de barranco!!!!

lavidaeselviatge: Descenso de barranco!!!!: "Llegada a la isla nos recoge una ambulancia en el autoestop, un chico muy simpatico nos dice de llevarnos a la montanha, que le llamemos...."

dimecres, 8 de setembre de 2010

Avui és...


Avui és un dia en el que tornes a ser present.
Sempre hi ets...però avui encara més.
És difícil començar i també acabar.
És fàcil recordar, i estimar.
És fàcil sommiar.
El teu nom em dona milions de records.
El teu nom m'ha omplert de sensacions.
El teu nom em fa sentir tremolors i emocions.
El teu nom té una olor distingida i eterna.
El teu nom està grabat en la meva memòria.
Un nom fort i valent.
Un nom latent en el meu petit cor.


Simplement, el teu nom.
Un nom JUDITH, que mai oblidaré.
Felicitats!




















divendres, 11 de setembre de 2009

Entre Carlsberg i Niels Bohr...

Fa uns tres cap de setmana vam anar a una festa d'estudiants a The Royal Library (Det Kongelige Bibliotek) of Kobenhavn, també coneguda com The Black Diamond. Un noi suec ens va comentar que es feia aquesta festa, i sense saber si podríem entrar o no, ens hi vam animar! Finalment vam entrar sense cap problema, sense pagar res, i sense que ningú ens preguntés si erem estudiants o no.

Per posar-vos en context, la Biblioteca Reial de Copenhagen és la biblioteca nacional de Dinamarca i la major i més important biblioteca d'Escandinàvia. Conté molts tresors històrics, pel fet que totes les obres que s'han imprès a Dinamarca des del segle XVII es dipositen allí.

La biblioteca es va fundar entorn del 1648 per Frederic III de Dinamarca que la va dotar amb una àmplia col·lecció d'obres europees. Va ser oberta al públic en 1793. En 1989 es va fusionar amb la prestigiosa Biblioteca Universitària. En 2005 s'anuncià la fusió amb la Biblioteca Nacional Danesa de Ciències i Medicina (actualment Biblioteca de la Facultat de Ciències Naturals i de la Salut). El nom oficial de l'organització a partir del 1 de gener del 2006 és Biblioteca Reial, Biblioteca Nacional de Dinamarca i de la Universitat de Copenhaguen.

Avui dia compta amb quatre seus: una a Fiolstræde, al centre de Copenhaguen, especialitzada en les ciències socials, una a Amager especialitzada en el camp de les humanitats, una a Nørrebro especialitzada en ciències naturals i de la salut; i la biblioteca principal a Slotsholmen d'abast general. L'antic edifici de Slotsholmen fou construït en 1906 i és una còpia de la capella del Palau de Carlemany de la Catedral d'Aquisgrà. En 1999, un nou edifici adjacent a l'anterior fou inagurat a Slotsholmen, conegut com el "Diamant Negre" (Den sorte diamant). El nom es deu a la seva cobertura de negre marbre i cristall. Alberga una sala de concerts, a més de la biblioteca.

Un cop coneguda una mica la història de la biblioteca, passaré a comentar lo curiosa i sorprenent que em va semblar la festa. Doncs per començar, el que em va sorprendre més de tot va ser precisament que es fés una festa d'estudiants allà, en aquell edifici tan increible! L'edifici és espectacular, i la situació alucinant! Al entrar ens vam trobar un hall immens, una barra a la dreta on es servia cervesa, martini, tot tipus de cocktails, i també champagne (llàstima que no fós cava) i a més cap a la dreta una terrassa exterior amb vistes al canal. Anaves avançant i et trovabes dues rampes mecaniques a l'esquerra per pujar amunt. Les plantes es comunicaven entre elles mitjançant una especie de ponts. La biblioteca quedava als laterals, en els ponts hi havia Dj's punxant i per les parets hi havia pantalles on es projectaven imatges audivisuals. Tot i que la música podia haver estat millor...només per estar en una biblioteca espectacular sense estar fent el que normalment fas en un biblioteca (com per exemple llegir alguna teoria de Niels Bohr...:)...), feia que aquell lloc encara fós molt més extraordinari del què ja era! Era increible veure tota la gent, sentada sobre una especie de pufs, al terra, en peus, ballant, amb les botelles de Calsberg per sobre d'escriptoris de vidre i fusta (ves a saber quins manucrits o llibres hi hauria en el interior),....el terra ple de botelles de cerveses i fins i tot enganxós de la cervessa que s'havia caigut pel terra.

Mentre estava allà pensava, com és que els hi han deixat fer en la biblioteca nacional? La gent encarregada de la biblioteca no tenia por que pugués passar algun incident o es trenqué alguna cosa? No ho sé...em semblava increible i sorprenent, però alhora per nosaltres era realment genial poder gaudir d'aquella festa en un escenari tan bonic com aquell!

diumenge, 6 de setembre de 2009

Skype sense fronteres

Durant aquests dies que estem aquí en aquesta illa, lluny de la familía, una de les eïnes informàtiques que ens apropen més a la família i als amics és l'Skype. És realment fascinant veure com la meva mare es prepara per la sessió! Al principi pensava, que ella mateixa seria raticent a aquesta nova forma de parlar, "tant informàtica i tant poc intíma", com diu ella! Una eina que li suposa un grau més de complicació i d'atenció front el simple mòbil o telefòn fix. El fet de proposar-li que es conecti a un ordinador o que llegeixi un sms és una cosa extraordinària!

No obstant, poc a poc, amb l'ajuda del meu germà i de la meva, és capaç d'enfrontar-se a les seves pors i a perdre la vergonya. De fet se n'oblida, perquè l'únic que l'importa és poder veure i parlar amb la seva filla. Realment, és increible i fascinant veure-li la cara d'alegria! El moment que aprèn una cosa és tan màgic, entranyable e indescriptible! Veure-la davant la pantalla somrient, amb els auriculars i el micro, intentant que el ratolí no se li escapi, i demanant-me temps perquè encara no ha arribat a la icona de penjar la videotrucada, és genial! En el moment que li expliques que és la tecla de l'espai, però a més que significa, qué es la tecla enter i per a què serveix, que a baix pot trobar un rellotge i que no cal que vagi a mirar l'hora al mòbil, que toqui les lletres del teclat sense pànic i que pot escriure una paraula, poder enviar un emoticono, etc...cada petita cosa és un nou món que ni ella mateixa hagués pensat que el descobriria!

Com moltes persones grans, a la meva mare li costa llegir i escriure. El fet de no saber ben bé com s'escriu una cosa (una postal, una carta, una recepta, una direcció, etc...) fa que no l'escrigui. Jo l'animo sempre a que no tingui vergonya, i que escrigui el que sigui, i que tot i que a priori no estigui bé, ja es corregirà! L'únic que l'intento transmetre és que lo important és que ho faci ella. Que el valor està en la seva lletra, en la seva impremta, i no en la perfecció de les paraules!

Però l'entenc perfectament, ja que jo mateixa, tot i haver rebut una bona educació, tenir uns coneixemts amplis i gaudir d'una bona tecnologia....quantes vegades he sentit vergonya o por alhora d'escriure alguna cosa què no sé ben bé si es correcte, o d'utilitzar alguna cosa que desconec com funciona?

Al final, la millor recompensa es veure com supera poc a poc la seva vergonya i s'enfronta a les seves pors. Llavors és quan ha nascut dins un mateix una inquietud anomenada superació!














divendres, 4 de setembre de 2009

La màgia d'un estímul

Avui dia 4 de setembre del 2009 m'estreno aquí Kobenhavn amb el meu blog! Sembla estrany però així és! Per què he escollit aquest nom pel meu blog? Doncs després de pensar una mica quin nom m'agradaria, mentre estava a punt d'adormir-me, em va venir al cap la paraula "estímul"... Crec que defineix molt bé el què experimentem en un moment determinat alhora d'iniciar o acabar una cosa! "Els estímuls poden ser positius o negatius, poden fer-nos restar quiets o en moviment".

Crec que estaria bé començar per una bona definició: Estímul PSICOL. (del llatí stimulus, fibló) és tota alteració del medi extern o intern, en forma d’objecte, succés, energia o canvi d’energia, que a través dels receptors, els òrgans dels sentits, és capaç de desencadenar una resposta en un organisme. A la capacitat que té un organisme de ser estimulat se l’anomena excitabilitat, i al fet fisiològic pel que un organisme percep un estímul, sensació.

Els estímuls sensorials són de sis classes: acústics, lluminosos electromagnètics, mecànics, tèrmics, químics i elèctrics. I en tot estímul cal considerar l’aspecte qualitatiu (longitud d’ona, freqüència de vibració o tipus de substància química i diferents condicions de percepció del color, del gust i l’olfacte) i l’aspecte quantitatiu o intensitat (quantitat mínima d’energia necessària perquè hi hagi estimulació o variï). Perquè existeixi sensació, l’energia que constitueix l’estímul ha de produir-se segons unes determinades característiques de qualitat i intensitat, regulades pel «llindar d’estimulació»; per sota del llindar mínim no hi ha sensació i per sobre del llindar màxim hi ha sensació de dolor. La llei de Weber-Fechner determina els llindars diferencials. Segons aquesta llei, «una sensació augmenta en progressió aritmètica, només si l’estímul creix en progressió geomètrica».

El conductisme, teoria que ja fa força temps que s'ha abandonat, explicava, d'una manera força reduccionista i simplificadora, tota conducta com una seqüència o sèrie de seqüències d’estímuls i respostes, seqüències que són naturals u obtingudes per condicionament.

M'ha semblat molt interessant la definició que se li dóna. Sobretot, la part on diu que per a que existeixi sensació, l'energia que el constitueix s'ha de produir segons unes determinades característiques de qualitat i intensitat.

Realment moltes vegades ens preguntem perquè actuem d'una manera o d'una altra. Hi ha molts factors que influeixen, però suposo que els estímuls que rebem de l'exterior són realment determinants alhora de cóm reaccionem i actuem. No sé si deu existir la terminologia, però es podria definir la conducta humana cóm relativa? No ho sé. El que està clar, és que depenent de com ens arribin els estímuls externs, la conducta en certes persones varia (i aquí m'incloc jo). Els estímuls positius et donen energia, vida i força, mentre que els negatius te la retiren. Fins i tot, de vegades et generen energia negativa. Llavors és quan penso o sento que quan són negtius,la meva conducta varia més. Fins i tot, de vegades, tenen més poder front un entorn on predominen els estímuls externs positius. Serà questió de la intensitat? O serà questió de la saviesa sensitiva de cadascú de saber aïllar-los?

Bé, aquí deixo la meva primera reflexió!