diumenge, 6 de setembre de 2009

Skype sense fronteres

Durant aquests dies que estem aquí en aquesta illa, lluny de la familía, una de les eïnes informàtiques que ens apropen més a la família i als amics és l'Skype. És realment fascinant veure com la meva mare es prepara per la sessió! Al principi pensava, que ella mateixa seria raticent a aquesta nova forma de parlar, "tant informàtica i tant poc intíma", com diu ella! Una eina que li suposa un grau més de complicació i d'atenció front el simple mòbil o telefòn fix. El fet de proposar-li que es conecti a un ordinador o que llegeixi un sms és una cosa extraordinària!

No obstant, poc a poc, amb l'ajuda del meu germà i de la meva, és capaç d'enfrontar-se a les seves pors i a perdre la vergonya. De fet se n'oblida, perquè l'únic que l'importa és poder veure i parlar amb la seva filla. Realment, és increible i fascinant veure-li la cara d'alegria! El moment que aprèn una cosa és tan màgic, entranyable e indescriptible! Veure-la davant la pantalla somrient, amb els auriculars i el micro, intentant que el ratolí no se li escapi, i demanant-me temps perquè encara no ha arribat a la icona de penjar la videotrucada, és genial! En el moment que li expliques que és la tecla de l'espai, però a més que significa, qué es la tecla enter i per a què serveix, que a baix pot trobar un rellotge i que no cal que vagi a mirar l'hora al mòbil, que toqui les lletres del teclat sense pànic i que pot escriure una paraula, poder enviar un emoticono, etc...cada petita cosa és un nou món que ni ella mateixa hagués pensat que el descobriria!

Com moltes persones grans, a la meva mare li costa llegir i escriure. El fet de no saber ben bé com s'escriu una cosa (una postal, una carta, una recepta, una direcció, etc...) fa que no l'escrigui. Jo l'animo sempre a que no tingui vergonya, i que escrigui el que sigui, i que tot i que a priori no estigui bé, ja es corregirà! L'únic que l'intento transmetre és que lo important és que ho faci ella. Que el valor està en la seva lletra, en la seva impremta, i no en la perfecció de les paraules!

Però l'entenc perfectament, ja que jo mateixa, tot i haver rebut una bona educació, tenir uns coneixemts amplis i gaudir d'una bona tecnologia....quantes vegades he sentit vergonya o por alhora d'escriure alguna cosa què no sé ben bé si es correcte, o d'utilitzar alguna cosa que desconec com funciona?

Al final, la millor recompensa es veure com supera poc a poc la seva vergonya i s'enfronta a les seves pors. Llavors és quan ha nascut dins un mateix una inquietud anomenada superació!














6 comentaris:

Goblin77 ha dit...

Una historia molt maca i entrenyable la de la teva mare i Skype! Que millor qu el vehicle de l'amor, el de una mare cap a una filla i viceversa, persuperar-se a un mateix. Per trencar barreres i probar coses noves que estan a l'abast. Ara ella te la oportunitat de coneixer aquest mon d'internet per un bon motiu! Com dius en l'anterior post calen estimuls en aquesta vida.

Lidia ha dit...

La veritat és que sí! Cal un estímul extern ben fort, que t'aporti passió, per superar les pors d'un mateix!Me n'alegro que t'hagi agradat! :)

Goblin77 ha dit...

De moment tens de seguidors a Dark Vader i Et es bonissim! jajajaja!!!!

Monica ha dit...

Tu no sabes lo que una madre puede hacer por una hija/jo. Este viaje que has emprendido,te ayudará adelantar en tu trayectoria personal (estoy segura),pero también a descubrirte y descubrir otras formas de ver el mundo y a las personas.
Lidia, al leerte me ha parecido que estuvieras a mi lado, no pareces que estes tan lejos.
Se feliz Un petó

Asimetrich ha dit...

Si és que per aprendre coses noves no hi ha res com un bon estímul jijijiji

benvinguda i ull que això enganxa

Lidia ha dit...

Monica:

Sí sí, la veritat és que tot i saber que una mare és capaç de fer tot i més pels seus fills, encara em continuo sorprenent!:)És realment increïble! Aquí en comptes d'un bon estímul crec que rep un bona força motriu!jejee...molts records i un fort petò

Asimetrich:

Pipioloo!...aviam que aprenc per aquestes noves terres vikingues!jiji...:)