divendres, 4 de setembre de 2009

La màgia d'un estímul

Avui dia 4 de setembre del 2009 m'estreno aquí Kobenhavn amb el meu blog! Sembla estrany però així és! Per què he escollit aquest nom pel meu blog? Doncs després de pensar una mica quin nom m'agradaria, mentre estava a punt d'adormir-me, em va venir al cap la paraula "estímul"... Crec que defineix molt bé el què experimentem en un moment determinat alhora d'iniciar o acabar una cosa! "Els estímuls poden ser positius o negatius, poden fer-nos restar quiets o en moviment".

Crec que estaria bé començar per una bona definició: Estímul PSICOL. (del llatí stimulus, fibló) és tota alteració del medi extern o intern, en forma d’objecte, succés, energia o canvi d’energia, que a través dels receptors, els òrgans dels sentits, és capaç de desencadenar una resposta en un organisme. A la capacitat que té un organisme de ser estimulat se l’anomena excitabilitat, i al fet fisiològic pel que un organisme percep un estímul, sensació.

Els estímuls sensorials són de sis classes: acústics, lluminosos electromagnètics, mecànics, tèrmics, químics i elèctrics. I en tot estímul cal considerar l’aspecte qualitatiu (longitud d’ona, freqüència de vibració o tipus de substància química i diferents condicions de percepció del color, del gust i l’olfacte) i l’aspecte quantitatiu o intensitat (quantitat mínima d’energia necessària perquè hi hagi estimulació o variï). Perquè existeixi sensació, l’energia que constitueix l’estímul ha de produir-se segons unes determinades característiques de qualitat i intensitat, regulades pel «llindar d’estimulació»; per sota del llindar mínim no hi ha sensació i per sobre del llindar màxim hi ha sensació de dolor. La llei de Weber-Fechner determina els llindars diferencials. Segons aquesta llei, «una sensació augmenta en progressió aritmètica, només si l’estímul creix en progressió geomètrica».

El conductisme, teoria que ja fa força temps que s'ha abandonat, explicava, d'una manera força reduccionista i simplificadora, tota conducta com una seqüència o sèrie de seqüències d’estímuls i respostes, seqüències que són naturals u obtingudes per condicionament.

M'ha semblat molt interessant la definició que se li dóna. Sobretot, la part on diu que per a que existeixi sensació, l'energia que el constitueix s'ha de produir segons unes determinades característiques de qualitat i intensitat.

Realment moltes vegades ens preguntem perquè actuem d'una manera o d'una altra. Hi ha molts factors que influeixen, però suposo que els estímuls que rebem de l'exterior són realment determinants alhora de cóm reaccionem i actuem. No sé si deu existir la terminologia, però es podria definir la conducta humana cóm relativa? No ho sé. El que està clar, és que depenent de com ens arribin els estímuls externs, la conducta en certes persones varia (i aquí m'incloc jo). Els estímuls positius et donen energia, vida i força, mentre que els negatius te la retiren. Fins i tot, de vegades et generen energia negativa. Llavors és quan penso o sento que quan són negtius,la meva conducta varia més. Fins i tot, de vegades, tenen més poder front un entorn on predominen els estímuls externs positius. Serà questió de la intensitat? O serà questió de la saviesa sensitiva de cadascú de saber aïllar-los?

Bé, aquí deixo la meva primera reflexió!

4 comentaris:

Goblin77 ha dit...

Una primera reflexio molt interessant i enriquidora. Aquest blog promet molt! Benvinguda al mon blogger Cocoonstimuls! ;)

Espero que ens omplis a tots d'energia positiva!

Pere ha dit...

Fent servir 4 cops la paraula llindar en la primera entrada aquest blog promet molt ;)

Benvinguda al mon blogger!!

Monica ha dit...

Y el estado de ánimo, no puede cambiar tu conducta?. No crees que nuestro estado anímico tiene mucho que decir?.
Todo nos entra por los sentidos, por la vista, por el gusto , el olfato, el oido; pero viendo lo mismo ó escuchando las mismas cosas, cada persona la percibe diferentes.
Hosti que royoooooo!!! que dificil!!!!!.

Lidia ha dit...

Pere:

Has vist que fins i tot has participat involuntariament ja que he posat llindar varios cops!?jejeje...gràcies per la benvinguda!

Monica:

Hola Monica!Quina gràcia m'ha fet veure't per aqui!Evidementment que l'estat anímic que un es trobi pot fer canviar la nostra conducta. I també que tots podem veure, escoltar, olorar, etc...una cosa,i cadascú la pot percebre de diferent manera. Però sentir una mateixa cosa (en sentit emocional) és molt més específic de cadascú. No sé quin deu ser el temps de vida mitja d'estímul emocional! Suposo que deu ser curt però el procés en que es doni és espontani i molt ràpid. El receptor el reb i per sentir-ho aquest estímul ha de tenir suficient qualitat i intensitat. Suposo que depenent de la intensitat i de la qualitat d'aquest, desapareix més ràpidament o més lentament!No ho sé..:) A més, acabo de trobar això que m'ha semblat molt interessant i que està publicat en la revista Cerebral Cortex:

El cerebro humano procesa de manera más rápida y eficaz los estímulos emocionales en situaciones de peligro porque éstas activan información básica para la supervivencia, según una investigación dirigida por el profesor Carles Escera, de la Facultad de Psicología de la Universidad de Barcelona (UB). El estudio describe cómo procesa el cerebro los efectos de la emoción sobre la atención cognitiva y concluye que los estímulos emocionales son los captados con más rapidez y eficacia, frente a los no emocionales, como puede ser un efecto visual.

"Los estímulos emocionales tienen una prioridad absoluta, tanto de signo positivo como negativo, porque ponen en juego información básica para la supervivencia", ha asegurado Carles Escera, que ha subrayado que este hecho hace que, en situaciones de peligro, la atención humana se centre siempre prioritariamente en los estímulos con carga emocional.

bè..aquí deixo un comentari més...gràcies per la teva visita al meu blog!:)